Paraules sense traducció literal que t’ajuden a entendre un país millor que una guia

Hi ha paraules que costen de traduir perquè condensen en molt poc espai una sensació, una idea o una manera de mirar les coses única de cada lloc. N’hi ha moltes. Tantes com cultures hi ha al planeta. I la nostra idea és anar-te-les portant de mica en mica perquè, quan les entens, també entens una mica millor la gent que les fa servir en el seu dia a dia.

A punt per a la primera tanda?

Lekker (Països Baixos)

Als Països Baixos hi ha una paraula que sentiràs constantment i que, quan comences a entendre-la, sembla que sigui a tot arreu: lekker.

En principi vol dir alguna cosa semblant a «bo» o «saborós», així que la pots fer servir per parlar de menjar. Fins aquí, res d’especialment revolucionari.

La curiositat és que els neerlandesos no es queden aquí.

Un dia pot ser lekker, dormir pot haver estat lekker, un pla pot sonar lekker i fins i tot algú pot dir que simplement està lekker assegut al sol. En l’ús quotidià, la paraula serveix per expressar que una cosa agrada, ve de gust, resulta agradable o, senzillament, es gaudeix.

I potser aquí hi ha la gràcia: més que traduir-la, cal agafar-li el punt.

Perquè quan fa uns dies que ets als Països Baixos i comences a sentir lekker per tot arreu, acabes entenent que hi ha paraules que no necessiten una traducció exacta. Només necessiten que comencis a fer-les servir.

Hygge (Dinamarca)

Quan entres en un cafè de Copenhaguen una tarda de desembre, amb l’aire gèlid a fora, i veus les taules plenes de gent feliç que sembla que no tingui cap pressa per marxar, comences a entendre-ho. Estan en mode hygge.

Un terme que potser ja has sentit abans perquè últimament s’ha posat molt de moda a la xarxa com a sinònim de manteta i espelma romàntica, però que per als danesos té un significat força més profund.

Descriu aquella sensació de benestar càlid i compartit que se sent en una trobada senzilla amb gent propera, sense pretensions, normalment en un ambient acollidor mentre a fora fa fred.

No és casualitat que el concepte estigui tan associat a Dinamarca, un país d’hiverns llargs i foscos: més que d’una decoració concreta, parla de buscar calidesa, companyia i comoditat en el dia a dia.

Saudade (Portugal)

Si vas a Portugal i escoltes el seu fado o veus el seu art, de seguida perceps un toc melancòlic que ho travessa tot. No és tristesa pura, perquè en aquest sentiment també hi ha afecte i una certa bellesa. Però hi és. Una sensació d’enyorança que s’expressa en un idioma propi.

Sí, saudade és, potser, una de les paraules intraduïbles més famoses, i amb raó: descriu una nostàlgia profunda per alguna cosa o algú que s’estima, barrejada amb la sensació d’absència i amb la possibilitat que potser no torni. Portugal vibra en una freqüència emocional única.

Komorebi (Japó)

Komorebi descriu la llum del sol que es filtra entre les fulles dels arbres i crea jocs d’ombres i reflexos.

No hi ha una paraula equivalent en català per a una cosa tan concreta, i precisament aquí hi ha part del seu encant: posar nom a una escena que segurament has vist centenars de vegades sense pensar que en necessitava un.

Creu-nos: passejar per un bosc japonès amb aquesta paraula al cap canvia una mica la manera de mirar cap amunt.

Fernweh (Alemanya)

Fernweh, literalment «dolor de la distància», descriu les ganes intenses de ser lluny, en qualsevol altre lloc que no sigui on ets ara mateix.

És el terme perfecte per a aquella inquietud que apareix de sobte mirant un mapa o veient fotos d’una altra ciutat: aquelles ganes de moure’s que encara no tenen una destinació concreta, només la certesa que ve de gust ser en una altra banda.

Quants viatges deuen haver començat exactament així, molt abans que sabéssim que existia una paraula per descriure-ho?

Hiraeth (Gal·les)

El gal·lès hiraeth s’assembla a la saudade portuguesa, però té un matís propi: parla de la nostàlgia per una llar a la qual potser ja no es pot tornar, perquè ha canviat, perquè ja no existeix tal com es recordava o fins i tot perquè mai no va existir exactament de la manera com s’enyora.

És un terme molt lligat a la llengua i a la identitat cultural gal·leses. Conèixer-lo afegeix una capa diferent a la manera d’entendre un lloc on la relació amb el territori, la llengua i la memòria té un pes especial.

Meraki (Grècia)

Un grec no et cuina perquè sí. Ni fa un treball manual de qualsevol manera. Sempre, o gairebé sempre, posen molta cura en allò que fan: és el que anomenen meraki, fer les coses amb ànima, amb una entrega i una cura especials, posant una mica de tu mateix en el resultat.

Acosta’t a veure els vestigis de l’Antiga Grècia. Mira’n les columnes. Els gravats. Veuràs com el meraki és present en cadascun. No només pel resultat: el concepte recorda que les coses també es mesuren per la cura que hi ha al darrere.

El que totes aquestes paraules tenen en comú

Cap d’aquests termes no va néixer per a l’exportació turística ni per decorar una tassa d’esmorzar. Van néixer perquè una llengua necessitava anomenar alguna cosa que apareixia prou sovint per merèixer una paraula pròpia.

I per això, quan viatges a una destinació i aprens una d’aquestes paraules, no estàs aprenent només vocabulari: estàs descobrint una petita peça de com allà es parla de la vida, el temps, la distància, l’afecte o les coses que simplement fan sentir bé.

Estàs entenent una miqueta millor el lloc que visites. I això mola.

Coneixes alguna paraula que no tingui una traducció exacta i que hauria de ser a la següent tanda?