Com sobreviure a la depressió postvacacional (sense reservar un altre viatge compulsivament)

Dilluns de principis de setembre.

La maleta ja està desfeta, la platja sembla un record llunyà i el mòbil es torna a omplir de notificacions.

Fa tres dies la teva preocupació més gran era trobar taula per sopar i ara tens 147 correus sense llegir.

I tu et sents regular.

Cansat, desmotivat i preguntant-te per què algú va considerar alguna vegada que setembre era un bon mes per començar coses.

Tranquil: que tornar de vacances es faci costa amunt no vol dir necessàriament que hagis triat malament la teva vida.

L’anomenat síndrome postvacacional sol aparèixer precisament per això: després d’uns dies vivint a un altre ritme, toca adaptar-se de nou a horaris, obligacions i rutines.

La bona notícia és que, en la majoria dels casos, és temporal.

El problema no són les vacances: és el contrast

Durant les vacances canvien gairebé totes les regles que ordenen els nostres dies.

Dormim i mengem a altres hores, decidim més sobre el nostre temps, tenim menys obligacions i fem més coses simplement perquè ens venen de gust.

I llavors tornem.

Despertador.

Correus.

Reunions.

Compra.

Rentadores.

Escoles.

Trànsit.

Aquell Excel que misteriosament ha sobreviscut perfectament sense tu durant tres setmanes i ara torna a necessitar-te amb urgència.

Com més gran sigui la distància entre la teva vida de vacances i la teva vida quotidiana, més es nota l’aterratge.

Per això, encara que solem parlar de “depressió postvacacional”, no estem parlant necessàriament d’una depressió clínica.

Els experts la descriuen més aviat com una resposta d’adaptació a un canvi brusc de ritme i, normalment, millora a mesura que recuperem horaris i rutines.

Això no vol dir que calgui treure-li importància.

Si el malestar s’allarga, empitjora o interfereix de manera important en el teu dia a dia, el més recomanable és consultar-ho amb un professional.

Però si simplement fa dos dies que mires per la finestra de l’oficina pensant que a aquesta hora la setmana passada estaves demanant un altre mojito, probablement necessites una mica de temps.

Abans de comprar un vol a Lisboa…

Llavors apareix la solució aparentment infal·lible: reservar un altre viatge.

Perquè tenir una escapada al calendari fa il·lusió.

I perquè buscar vols és bastant més entretingut que respondre els correus acumulats durant l’agost.

Però si portes exactament 37 minuts treballant i ja estàs comparant hotels a Lisboa, potser convé esperar una mica abans de treure la targeta.

Reservar un altre viatge et pot donar una petita dosi d’alegria, però no canvia allò que ha fet difícil la tornada.

Si has tornat dormint malament, amb una agenda impossible i vint coses pendents, tenir un vol d’aquí a tres setmanes no farà desaparèixer cap d’aquestes coses.

L’objectiu no hauria de ser escapar com més aviat millor de la rutina, sinó aconseguir que la rutina tampoc sigui un lloc del qual necessitis escapar constantment.

I per això hi ha algunes coses força més eficaces que obrir una pestanya de vols en mode incògnit.

El teu pla d’aterratge

No necessites reinventar-te al setembre, apuntar-te al gimnàs, començar a meditar, aprendre italià i organitzar tots els armaris de casa.

Necessites aterrar.

Si pots, evita tornar de vacances diumenge a les 23:40 per ser dilluns a les 8:00 davant de l’ordinador.

Deixar un o dos dies entre el retorn i la tornada a la feina ajuda a recuperar horaris i resoldre aquelles petites tasques domèstiques que semblen insignificants fins que arriben totes juntes.

I si vols aprofitar el viatge fins a l’últim minut —totalment comprensible—, intenta almenys fer-te la tornada fàcil.

• Recupera el son.

  Tornar progressivament als teus horaris habituals, buscar llum natural al matí i no allargar les nits com si encara estiguessis de vacances ajuda el cos a entendre que hem canviat de pantalla.

• Treu-te decisions de sobre.

  Deixa una mica de menjar preparat, pensa què et posaràs, organitza el transport i resol les petites coses que saps que necessitaràs l’endemà. Cada decisió que no hagis de prendre un dilluns al matí compta.

• No intentis recuperar tres setmanes en tres hores.

  Dedica el primer tram de feina a revisar què ha passat, ordenar prioritats i decidir què necessita realment la teva atenció. Spoiler: probablement no tot és urgent.

• Recupera el ritme, no la intensitat.

  Mou-te, surt al carrer, torna a poc a poc als teus horaris i reserva algun pla agradable entre setmana. Si totes les coses bones de l’any passen durant les vacances, la comparació amb qualsevol dimarts serà inevitablement injusta.

No es tracta de convertir el dimarts en Bali.

Però sí d’aconseguir que el dimarts també tingui alguna cosa que no vulguis cancel·lar.

Tornar amb una cosa menys a la llista també ajuda

Hi ha una altra estratègia força senzilla perquè l’aterratge sigui més suportable: intentar que quan tornis t’esperin menys coses, no més.

I algunes les pots deixar resoltes fins i tot abans de marxar.

A aparca&go ho veiem cada dia.

Saber que quan aterris tens resolta la tornada a casa amb el teu propi cotxe ja fa que el retorn sigui una mica més fàcil.

I si durant els dies que has estat fora has aprofitat per rentar-lo, passar la ITV o fer aquella revisió que feia setmanes que ajornaves, encara millor.

No farà que tinguis ganes d’obrir el correu de la feina.

Però sí que tornis amb una cosa menys a la llista.

I després d’un viatge, això s’agraeix bastant.

Quan et passi la baixada, fes-te una pregunta

Passats uns dies, val la pena mirar enrere i preguntar-se què va fer que la tornada fos especialment dura.

Potser la resposta és senzilla: havies dormit poc, vas tornar massa tard, tenies la nevera buida i vas pretendre recuperar tota la teva vida en 24 hores.

Això té fàcil solució per al pròxim viatge.

Però potser la tornada simplement ha posat el focus sobre alguna cosa que ja hi era abans de marxar: una agenda que no et deixa respirar, una rutina que no t’agrada o una feina que fa temps que et genera malestar.

No cal replantejar-se la vida un dilluns de setembre.

Però tampoc ignorar sistemàticament el que t’està dient.

Perquè una cosa és trobar a faltar les vacances i una altra de molt diferent és necessitar unes vacances permanents de la teva pròpia vida.

Torna a viatjar. Per descomptat.

Que reservar un viatge compulsivament no sigui la solució al síndrome postvacacional no vol dir que calgui passar la tardor tancat a casa reflexionant sobre les nostres decisions vitals.

Viatjar continua sent una idea estupenda.

Quan hagin passat uns dies i tornis a sentir que portes tu el volant —metafòricament parlant—, obre aquella pestanya de vols una altra vegada.

I abans de reservar, fes-te tres preguntes:

1. Ho reservaria també avui si hagués tingut un bon dia?
2. Entra dins del meu pressupost i de la meva agenda sense afegir més estrès?
3. Vull anar a aquest lloc o simplement vull marxar d’aquí?

Si les respostes quadren, endavant.

Comença a pensar on dormiràs, què vols veure, què posaràs a la maleta i, ja que hi som, on deixaràs el cotxe.

Perquè tenir un altre viatge per davant pot ser meravellós.

Però reserva’l perquè et ve de gust anar-hi, no perquè no suportes quedar-te.